Portem gairebé un curs escolar fent
pràctiques sobre tot allò teòric que hem anat estudiant al llarg de, en el meu
cas, bastants semestres. Aquest curs, el treball ha estat i està sent totalment
diferent, tal com diu la paraula, molt més pràctic.
Sóc del parer que és en les
pràctiques on et fas una idea real del que implica la figura del
psicopedagog/a, independentment de l’àmbit en què es mogui. I és la realitat la
que dóna sentit a la tasca d’aquest professional que, sovint, sobre el paper
queda ambigua, dubtosa fins i tot.
És ben cert que en el món de
l’educació no es pot treballar sol. La cooperació, la coordinació i el treball
conjunt són indispensables si volem aconseguir fites importants. I aquest
treball conjunt, aquest recolzament, aquest aprenentatge ha sigut
imprescindible en aquestes pràctiques des del primer dia, ja que hem passat de
ser uns simples observadors de l’activitat del psicopedagog a posar-nos davant
la feina sense por. Penso que la bona actitud i les ganes d’aprendre aquest
ofici són garantia que el dia de demà puguem exercir de psicopedagogs/gues amb
el convenciment que la feina en equip no
té fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada