dissabte, 25 de maig del 2013

Últimes reflexions


Portem gairebé un curs escolar fent pràctiques sobre tot allò teòric que hem anat estudiant al llarg de, en el meu cas, bastants semestres. Aquest curs, el treball ha estat i està sent totalment diferent, tal com diu la paraula, molt més pràctic.

Sóc del parer que és en les pràctiques on et fas una idea real del que implica la figura del psicopedagog/a, independentment de l’àmbit en què es mogui. I és la realitat la que dóna sentit a la tasca d’aquest professional que, sovint, sobre el paper queda ambigua, dubtosa fins i tot.

És ben cert que en el món de l’educació no es pot treballar sol. La cooperació, la coordinació i el treball conjunt són indispensables si volem aconseguir fites importants. I aquest treball conjunt, aquest recolzament, aquest aprenentatge ha sigut imprescindible en aquestes pràctiques des del primer dia, ja que hem passat de ser uns simples observadors de l’activitat del psicopedagog a posar-nos davant la feina sense por. Penso que la bona actitud i les ganes d’aprendre aquest ofici són garantia que el dia de demà puguem exercir de psicopedagogs/gues amb el convenciment que la feina en equip  no té fronteres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada