dimarts, 7 de maig de 2013

PARLEM SOBRE EL LLENGUATGE


L’adquisició del llenguatge és d’aquelles coses que ningú no pot fer pels altres. Forma part dels aspectes de desenvolupament que tenen lloc de manera personalitzada. Tot i que és una adquisició personal no és un procés que fem de manera abstracta i en solitari sinó que compta amb un medi  social que utilitza el llenguatge com a mitjà de comunicació i que proveeix nombroses ajudes per facilitar l’aprenentatge als membres que s’hi incorporen. 

El llenguatge és una activitat humana altament complexa de caràcter social que es desenvolupa en contacte amb altres membres de la comunitat i que té com a funció  prioritària la comunicació. Per tant, no pot ser independent del context en el qual es desenvolupa i la comprensió d’aquest desenvolupament passa per conèixer el context en el que es produeix.

El llenguatge oral no és una habilitat aïllada, sinó que s’emmarca de forma unitària dins del conjunt d’habilitats d’ordre audio-pràxic, neurofisiològic, cognitiu,emocional i de tipus ambiental que possibiliten la comunicació de l’individu.

Si existeix una interacció entre els processos que integren l’adquisició del llenguatge i els factors que caracteritzen el desenvolupament global del nen, hem d’atendre els problemes de llenguatge oral de manera que  el desenvolupament del llenguatge no se separi del motriu, cognitiu, emocional o social.

Alteracions del llenguatge oral

El retard simple del llenguatge és una alteració del llenguatge oral caracteritzada per la detenció temporal de l’evolució madurativa del nen/a en els aspectes del llenguatge (fonètic- fonològic, morfosintàtic, lèxic, organització del discurs) no presentant alteracions evidents en les capacitats mentals, sensorials, motora o relacional. Un possible aspecte implicat és el que sorgeix com a conseqüència d’una privatització ambiental (física, familiar i social). La característica fonamental és l’evident retard en el llenguatge expressiu junt a una aparent bona comprensió. A vegades pot anar acompanyat d’un lleuger retard psicomotor i d’un retard en l’expressió gràfica.

Mentre que a alguns nens l’aprenentatge de la lectoescriptura els ajuda a reflexionar sobre el llenguatge oral i evolucionen positivament, altres plasmen el seu retard en l’aprenentatge de la lectoescriptura i pot acabar derivant en un trastorn escolar.

Per aquest motiu és important actuar a temps. D’aquesta manera el nen/a pot arribar a aconseguir un nivell de llenguatge normalitzat.

Bibliografia que he consultat per a realitzar aquesta entrada sobre el llenguatge:
-    Sanchez Cano, Manuel (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicació i al llenguatge a l’escola. Pàges Editors. 
-   Bustos Barcos, Mª carmen (2002). Manual de logopedia escolar. Niños con alteraciones del lenguaje oral en Educación Infantil y Primaria. Cepe, S.L.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada