L’adquisició del llenguatge és d’aquelles
coses que ningú no pot fer pels altres. Forma part dels aspectes de
desenvolupament que tenen lloc de manera personalitzada. Tot i que és una adquisició
personal no és un procés que fem de manera abstracta i en solitari sinó que
compta amb un medi social que utilitza el llenguatge com a mitjà de
comunicació i que proveeix nombroses ajudes per facilitar l’aprenentatge als
membres que s’hi incorporen.
El llenguatge és una activitat humana
altament complexa de caràcter social que es desenvolupa en contacte amb altres
membres de la comunitat i que té com a funció prioritària la comunicació.
Per tant, no pot ser independent del context en el qual es desenvolupa i la
comprensió d’aquest desenvolupament passa per conèixer el context en el que es
produeix.
El llenguatge oral no és una habilitat
aïllada, sinó que s’emmarca de forma unitària dins del conjunt d’habilitats
d’ordre audio-pràxic, neurofisiològic, cognitiu,emocional i de tipus ambiental
que possibiliten la comunicació de l’individu.
Si existeix una interacció entre els
processos que integren l’adquisició del llenguatge i els factors que
caracteritzen el desenvolupament global del nen, hem d’atendre els problemes de
llenguatge oral de manera que el desenvolupament del llenguatge no se
separi del motriu, cognitiu, emocional o social.
Alteracions del llenguatge oral
El retard simple del
llenguatge és una alteració del llenguatge oral
caracteritzada per la detenció temporal de l’evolució madurativa del nen/a en
els aspectes del llenguatge (fonètic- fonològic, morfosintàtic, lèxic,
organització del discurs) no presentant alteracions evidents en les capacitats
mentals, sensorials, motora o relacional. Un possible aspecte implicat és el
que sorgeix com a conseqüència d’una privatització ambiental (física, familiar
i social). La característica fonamental és l’evident retard en el llenguatge
expressiu junt a una aparent bona comprensió. A vegades pot anar acompanyat
d’un lleuger retard psicomotor i d’un retard en l’expressió gràfica.
Mentre que a alguns nens l’aprenentatge
de la lectoescriptura els ajuda a reflexionar sobre el llenguatge oral i
evolucionen positivament, altres plasmen el seu retard en l’aprenentatge de la
lectoescriptura i pot acabar derivant en un trastorn escolar.
Per aquest motiu és important actuar a
temps. D’aquesta manera el nen/a pot arribar a aconseguir un nivell de
llenguatge normalitzat.
Bibliografia que he consultat per a realitzar aquesta entrada sobre el llenguatge:
- Sanchez Cano, Manuel (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicació i
al llenguatge a l’escola. Pàges Editors.
- Bustos Barcos, Mª carmen (2002). Manual de logopedia escolar. Niños con alteraciones del lenguaje oral en Educación Infantil y Primaria. Cepe, S.L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada