dimarts, 30 d’octubre del 2012

DIARI DE PRÀCTIQUES: ESCOLA DE PARES


Què és l'escola de pares?
És un espai per compartir, per intercanviar i per créixer personalment, dedicat a les famílies perquè puguin compartir els seus neguits, dubtes, pors, interessos i coneixements amb altres pares i mares. És un espai pels pares, un regal per a ells, on cada mes poden compartir tot allò que els inquieta o els interessa.

Aquesta ESCOLA DE PARES la planifica i dinamitza la psicopedagoga del centre. Durarà tot el curs, amb una freqüència regular d'una vegada al mes. 

 
Sessió: 26 d'Octubre de 2012
En aquesta primera sessió hi han participat quatre famílies. Famílies que no es coneixien entre sí, que no s'havien vist mai, ni sabien res les unes de les altres. Totes elles compartien una cosa:  un fill (l'Izan, el Ferran, l'Adrià, l'Arnau) que assisteix regularment al centre psicològic i psicopedagògic SINAPSIS. En aquesta ocasió eren pares de nens diagnosticats de TDAH i de nens amb dificultats de llenguatge i parla, entre altres problemàtiques. Tots ells, cadascú amb una edat diferent (hi havia nens de P-5 , de 2on d'ESO i de 1er d'Educació Primària), presenten dificultats a nivell d'aprenentatges. 

La psicopedagoga ha començat explicant què és "l'Escola de pares" i què pretén ser. Ha donat peu per començar a fer les presentacions i conèixer-nos tots. A partir de les presentacions ja han començat les primeres converses sobre els fills i les dificultats que presentaven, els avantatges i inconvenients de la medicació, els dubtes que tenen aquests pares, les problemàtiques que sorgeixen en el centre escolar, en les activitats extraescolars que fan, la por al futur, la por a les dificultats en el procés d'adquisició de la lectura i l'escriptura, la por al pas de la primària a la secundària... Cadascú ha anat parlant quan ha volgut, sense pressions, a partir del que pensava o del que sentia.
La psicopedagoga ha deixat parlar als pares i ha anat dinamitzant les converses, a vegades amb algun comentari, altres vegades fent una pregunta o proposant alguna activitat com:


"El elefante encadenado" de Jorge Bucay.

“Cuando yo era pequeño me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. Me llamaba especialmente la atención el elefante que, como más tarde supe, era también el animal preferido por otros niños. Durante la función, la enorme bestia hacía gala de un peso, un tamaño y una fuerza descomunales... Pero después de su actuación y hasta poco antes de volver al escenario, el elefante siempre permanecía atado a una pequeña estaca clavada en el suelo con una cadena que aprisionaba una de sus patas.
Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en el suelo. Y, aunque la cadena era gruesa y poderosa, me parecía obvio que un animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su fuerza, podría liberarse con facilidad de la estaca y huir.
El misterio sigue pareciéndome evidente.
¿Qué lo sujeta entonces?
¿Por qué no huye?
Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los mayores. Pregunté entonces a un maestro, un padre o un tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado.
Hice entonces la pregunta obvia: «Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan?».
No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo, olvidé el misterio del elefante y la estaca, y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho esa pregunta alguna vez.
Hace algunos años, descubrí que, por suerte para mí, alguien había sido lo suficientemente sabio como para encontrar la respuesta:
El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era muy, muy pequeño.
Cerré los ojos e imaginé al indefenso elefante recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que, en aquel momento, el elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y, a pesar de sus esfuerzos, no lo consiguió, porque aquella estaca era demasiado dura para él.
Imaginé que se dormía agotado y que al día siguiente lo volvía a intentar, y al otro día, y al otro... Hasta que, un día, un día terrible para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino.
Ese elefante enorme y poderoso que vemos en el circo no escapa porque, pobre, cree que no puede.
Tiene grabado el recuerdo de la impotencia que sintió poco después de nacer.
Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese recuerdo.
Jamás, jamás intentó volver a poner a prueba su fuerza...
Todos somos un poco como el elefante del circo: vamos por el mundo atados a cientos de estacas que nos restan libertad. Vivimos pensando que «no podemos» hacer montones de cosas, simplemente porque una vez, hace tiempo, cuando éramos pequeños, lo intentamos y no lo conseguimos. Hicimos entonces lo mismo que el elefante, y grabamos en nuestra memoria este mensaje: No puedo, no puedo y nunca podré.
Hemos crecido llevando ese mensaje que nos impusimos a nosostros mismos y por eso nunca más volvimos a intentar liberarnos de la estaca.
Cuando, a veces, sentimos los grilletes y hacemos sonar las cadenas, miramos de reojo la estaca y pensamos:
No puedo y nunca podré”.

 
Aquest conte, de superació d’un mateix, ens ajuda a aprendre que no podem llençar mai la tovallola, que hem de mirar sempre endavant i avançar. No podem resignar-nos. Tots tenim les nostres limitacions però ens hem de creure que podem. No podem desconfiar de nosaltres mateixos. Hem de valorar-nos i valorar les nostres capacitats. És un deure que tenim. No hem de ser com l'elefant, ho hem d’intentar, hem de buscar nous camins, altres maneres. Encara que caiguem, ens podem tornar a aixecar i sempre serà possible. No hem de deixar d’intentar-ho!

dijous, 25 d’octubre del 2012

CONEIXEM EL CONTEXT D'INTERVENCIÓ

El centre de psicologia i psicopedagogia SINAPSIS està situat a El Vendrell, al Baix Penedès. Ofereix diferents serveis relacionats amb la psicologia i la psicopedagogia, la sexologia i la logopèdia, l’assessorament, l’escola de pares i la formació. A més a més ofereix serveis de psicomotricitat, fisioteràpia i psiquiatria. S’ofereixen tots aquests serveis amb la finalitat de donar resposta a la persona en la seva globalitat. És un centre on es treballa de forma cooperativa i en col·laboració, en xarxa, tenint present els diferents elements que configuren el sistema on la persona està immersa. S’ofereix atenció tant a infants com adolescents, adults i ancians i s’ofereix prevenció, assessorament, diagnòstic i tractament.

Pel que fa als serveis relacionats amb la psicopedagogia (ciència aplicada que estudia la conducta humana en situacions socioeducatives) s’ofereixen tractaments relacionats amb les alteracions del procés lecto-escriptor, amb les estratègies d’aprenentatge, l’ atenció a la diversitat (dificultats d’aprenentatge, atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials…), les pautes educatives, l’estimulació de les capacitats bàsiques (memòria, atenció, raonament...),  l’orientació acadèmica i professional, el treball de l’autoestima  i la motivació personal... directament dirigit als alumnes que presenten dificultats d’aquest tipus així com assessorament als equips docents  i a les famílies per poder donar resposta a les necessitats que presenta l’alumne en concret. Des del centre s’ofereix assessorament a les famílies, centre educatius  i sanitaris, AMPAs i residències geriàtriques, tot oferint estratègies, recursos i elements de reflexió per a poder modificar o millorar una situació concreta.
El paper de la psicopedagoga:
Centrant-nos més concretament en les pràctiques, podem dir que la psicopedagoga del centre té el paper de:
  • Dissenyar, aplicar i avaluar, de forma conjunta amb la resta de professionals i de manera estratègica, un programa d’intervenció dirigit a l’usuari amb necessitats educatives i a la seva família, en funció de les necessitats específiques que presenti l’alumne, per tal de detectar quines són aquestes  necessitats  i poder oferir-li els ajuts i suports necessaris, per tal de millorar l’accés  i l’assoliment dels objectius escolars, és a dir, els aprenentatges.
  •  Dinamitzar les sessions d' ”Escola de pares”.
  •  Programar les xerrades - conferències multiprofessionals...
El meu paper en aquestes primeres pràctiques:
Durant aquestes pràctiques:
  • Faré un seguiment de la intervenció de la psicopedagoga en casos d’alumnes concrets amb necessitats educatives:
    • A partir de les sessions de valoració i tractament.
    • A partir de les coordinacions que es duen a terme amb els diferents professionals dels Serveis Educatius, Centres escolars i altres agents externs.
    • Coneixeré el treball en xarxa que es dur a terme de forma periòdica i col·laborativa, els seguiments amb les famílies...
  • Participaré en les sessions d’Escola de pares, que es duen a terme al centre.
  • Participaré en les xerrades – conferències multiprofessionals que s’organitzen des del centre. 

http://centresinapsis.com/

diumenge, 21 d’octubre del 2012

PRESENTACIÓ

Aquest espai web personal s'ha creat amb la finalitat de ser una eina dinàmica de comunicació on expressaré les meves experiències i reflexions al voltant de les pràctiques I. Serà un blog del diari de pràctiques que ens ajudarà, entre tots, a reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica i a analitzar-la.