dissabte, 25 de maig de 2013

Últimes reflexions


Portem gairebé un curs escolar fent pràctiques sobre tot allò teòric que hem anat estudiant al llarg de, en el meu cas, bastants semestres. Aquest curs, el treball ha estat i està sent totalment diferent, tal com diu la paraula, molt més pràctic.

Sóc del parer que és en les pràctiques on et fas una idea real del que implica la figura del psicopedagog/a, independentment de l’àmbit en què es mogui. I és la realitat la que dóna sentit a la tasca d’aquest professional que, sovint, sobre el paper queda ambigua, dubtosa fins i tot.

És ben cert que en el món de l’educació no es pot treballar sol. La cooperació, la coordinació i el treball conjunt són indispensables si volem aconseguir fites importants. I aquest treball conjunt, aquest recolzament, aquest aprenentatge ha sigut imprescindible en aquestes pràctiques des del primer dia, ja que hem passat de ser uns simples observadors de l’activitat del psicopedagog a posar-nos davant la feina sense por. Penso que la bona actitud i les ganes d’aprendre aquest ofici són garantia que el dia de demà puguem exercir de psicopedagogs/gues amb el convenciment que la feina en equip  no té fronteres. 

divendres, 24 de maig de 2013

L'avaluació psicopedagògica


Encetem l’última fase del projecte: L’avaluació.

L’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb necessitats educatives especials és una tasca bàsica per a qualsevol professional de la psicopedagogia.  Cal entendre-la com un procés d’anàlisi de la informació rellevant relacionada amb alguns elements i mecanismes que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars en un context educatiu escolar, amb la finalitat d’identificar les necessitats educatives d’alguns alumnes i el tipus d’ajuts que necessiten per a respondre a aquestes necessitats. Per tant, en tot procés d’avaluació psicopedagògica caldrà identificar com aprèn l’alumne i per a poder fer això serà necessària la informació que puguem rebre dels diferents agents educatius. En el cas que ens ocupa, seran imprescindibles l’escola  i la família.

A partir de l’avaluació inicial feta ja vam poder detectar les necessitats comunicatives i lingüístiques que presentaven aquest grupet d’alumnes. A partir de la informació proporcionada per l’escola  i l’EAP, la família i altres serveis externs  vam poder valorar les necessitats i dissenyar un pla d’intervenció que servís d’ajut pedagògic a aquestes necessitats. Un pla d’intervenció que implicava directament als alumnes però també a l seu entorn escolar i a les seves famílies, ja que no podem obviar la importància d’aquests contextos d’aprenentatge. Cal entendre l’avaluació des d’una perspectiva constructivista i inclusiva. Per això ha sigut necessari treballar conjuntament amb l’escola i la família per tirar endavant aquest projecte amb garanties d’èxit i funcionalitat.

En aquests moments ens trobem a l’ inici de l’última fase del projecte: l’avaluació. Com acabo de dir, aquest procés que començarem ens servirà per valorar els objectius que ens havíem plantejat aconseguir amb la intervenció però també ens servirà fer una avaluació del pla pròpiament dit. Ens caldrà veure què haguéssim pogut fer millor o diferent. Aquest procés ens servirà per fer una valoració actual de les necessitats a nivell comunicatiu i lingüístic que presenten aquests alumnes i poder preveure quin hauria de ser el treball i els ajuts pedagògics necessaris per continuar responent adequadament a aquestes necessitats  educatives relacionades principalment, amb la comunicació i el llenguatge.

Bibliografia:
-          Mauri Majós, T.; Monerero Font, C.; Badia Garganté, A. (coordinadors). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Materials UOC.

FASE 5 DEL PROJECTE


FASE 5 :    Avaluació comunicativa i lingüística final                                               DATA:     maig - juny                               HORES: 10 hores

Objectius: Realitzar una avaluació comunicativa i lingüística final, després de dur a terme el pla d’actuació directe amb els alumnes.

Destinataris: d’alumnes amb dificultats en l’adquisició del llenguatge.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.Valoració comunicativa i  lingüística dels alumnes. Avaluarem els aspectes de comunicació, parla i de llenguatge, treballats durant el pla d’intervenció, a partir  de diferents activitats. Així mateix, observarem aspectes com la memòria, l’atenció, la participació, la concentració.... imprescindibles per a l’aprenentatge.
Activitats:
     - Amb la narració d’un conte treballat podrem observar la parla i el llenguatge dels diferents alumnes. La capacitat d’atenció i concentració i la memòria. 
     - Amb la situació de joc simbòlic ens centrarem amb les habilitats comunicatives que tenen i la participació de cada alumne.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Proves d’avaluació lingüística: transcripció de l’explicació d’un conte  treballat per part dels nens/es
2.Observació directa en una situació planificada de joc simbòlic.
3. Entrevista amb la família i recollida d’informació del context familiar.
4. Coordinació amb l’entorn escolar i l’EAP per obtenir informació d’aquest context d’aprenentatge.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Per tal d’avaluar la comunicació, el llenguatge i la parla dels alumnes partirem de  l’avaluació inicial que vam fer (transcripció inicial del conte, observació directa inicial,  informació recollida dels informes dels serveis específics (CDIAP, CSMIJ...), informació recollida del context familiar i del context escolar / EAP...) i a partir de la qual vaig construir el pla d’intervenció amb uns objectius i continguts clars de treball. 

Ens servirem de tota la informació i les observacions recollides al llarg de les sessions d’intervenció, que ens serviran per veure l’evolució que hi ha hagut.

Finalment, farem una avaluació comunicativa i lingüística tornant a recollir una mostra actual del llenguatge espontani dels alumnes, fent observació directa en diferents situacions de comunicació i recollint informació, tant del context escolar com familiar.

A part de valorar la possible millora produïda en els aspectes més comunicatius, de parla i llenguatge d’aquests alumnes, tindrem en compte també aspectes com l’atenció, la participació, la concentració en les tasques proposades, la memòria de treball ...aspectes essencials per a l’aprenentatge. 


dilluns, 20 de maig de 2013

Crítica a la nova llei d'educació: la LOMCE

M'agradaria compartir amb tots vosaltres aquest article d'una mare que va venir de Madrid a viure a Barcelona on exposa que per a ella i la seva família el model d'immersió lingüística que tenim no els ha suposat cap problema, al contrari. Posa en evidència que aquesta nova llei d'educació, la LOMCE (Llei orgànica de millora de la qualitat educativa) no està feta per millorar la qualitat educativa, tal com diu el ministre José Ignacio Wert Ortega, sinó per enfrontar i provocar els ciutadans de Catalunya.
 
Val la pena llegir-lo!
 
 
 


 
 

dissabte, 18 de maig de 2013

Sessions de treball amb els alumnes: EL TREBALL MENTALISTA


Presentació:  En la sessió de treball en petit grup de la setmana passada vam realitzar un treball mentalista, a partir d’un material que es diu: En la mente. Ens vam proposar treballar el llenguatge oral a partir de les referències mentals, la comprensió i l’expressió d’experiències i les representacions que ocorren dins les nostres ments i les del altres. Ens vam proposar fer un treball a partir de la comprensió i l’expressió per part dels tres alumnes sobre els estats d’ànim i els sentiments, de les experiències i les situacions que els provoquen, ...

Objectiu:  L’objectiu general que ens vam proposar amb el treball mentalista va ser:
o   Estimular els processos mentalistes i la seva expressió lingüística a través d’un suport gràfic.
Altres objectius  específics que preteníem aconseguir amb el treball de la mentalista van ser:
o   Identificar i anomenar emocions bàsiques  (alegria, tristesa, por, ...)
o   Relacionar-los amb la pròpia experiència.
o   Reconèixer les causes en funció del context.
o   Establir relacions estre estats mentals i conductes.
o   Fer prediccions sobre la conducta dels personatges.
o   Comprendre i expressar verbs mentals: saber, creure, pensar, agradar...
o   Identificar estats mentals contrastats a partir d’una mateixa situació.
o   Comprendre preguntes:  com? Qui? Amb qui? Què?...

Metodologia:  Treballarem a partir de les imatges gràfiques. Per a cada imatge triarem uns continguts i unes consignes específiques per tal d’incitar als alumnes a participar oralment. Podrem treballar tant la comprensió (ja sigui senyalant o a partir de la lectura) com l’expressió. També podem utilitzar com a suport la lectura i l’escriptura. L’important serà identificar i avaluar el nivell de cada alumne per poder treballar després en la seva Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) (Monfort y Juárez, 2001).

Un exemple d’imatge gràfica amb el contingut i les consignes específiques de treball seria aquesta:
 
Contingut:
              - Reconeixement d’ expressions facials associades al sentiment complex: desil·lusió.
             - Interpretació de la causa a partir del context.
              - Comprensió i expressió de termes mentalistes: agradar – no agradar.

     Consignes possibles: 
               - Com està aquest nen?
               - per què?
               - què li passa?
              - tu què prefereixes: una hamburguesa o sopa?...

Avaluació: En aquest cas, com acabo de dir, farem una avaluació inicial per observar i identificar el nivell de cada alumne i poder treballar a partir d’aquests nivells. Després, durant el treball, anotarem, interpretarem i sistematitzarem en un full de registre diferents aspectes:

o   Les respostes del nen/a
o   La interpretació de les respostes, per observar en quin nivell es troben les dificultats de cadascú. (si és una dificultat d’interpretació del dibuix, , si interpreta bé però no entén les preguntes, si les dificultats són en l’expressió dels termes mentalistes....)
o   Observacions.
o    La progressió (ja que cada vegada presentarem imatges més complexes)

Alumne:                
Data:
Imatge número:

Registre de respostes orals:
Interpretació de les respostes:
               -  Interpretació del dibuix:
               -  Interpretació de les preguntes:
               - Comprensió de termes mentalistes:
               - Expressió de termes mentalistes:

Resum de les dificultats:
Observacions:


Així mateix anirem avaluant els objectius que ens hem proposat aconseguir amb aquest treball. Un exemple de graella per a fer una avaluació dels objectius proposats a l’inici del treball seria aquesta:

 
Objectius
Si
No
De vegades
Identifica i anomena emocions bàsiques i complexes:  alegria, tristesa….



Reconeix les causes en funció del context.



Identifica estats mentals contrastats a partir d’una mateixa situació.



Estableix relacions entre estats mentals i conductes.



Fa prediccions sobre la conducta dels personatges.



Compren i expressa verbs mentals: creure, saber, pensar, sentir, agradar….



Compren partícules interrogatives.




 
Observacions personals/reflexió:  Penso que aquest és un treball que els nens i nenes no estan acostumats a fer. En un principi els xoca perquè no saben ben bé què s’espera d’ells, però a mesura que avances en el treball milloren les seves habilitats per parlar de sentiments, de coses que no es veuen, de fer interpretacions, del que els passa a ells i als altres,... En definitiva aprenen a pensar.

Un altre exemple d’imatge utilitzada per a realitzar el treball mentalista:
 

TREBALL MENTALISTA

 

Contingut:

            -  Interpretació de gestos i d’expressions facials associades a sentiments complexes: desil·lusió i rebuig.
                - Interpretació de la causa a partir del context.
               - Judicis morals: obedient/desobedient.
               - Comprensió del terme “creure” i sentir.

Consignes possibles:
               - El pescador, què creu que traurà?, què sent després?
              - Què li passa a aquest senyor?, què creus que està dient?
              - Per què està enfadat?, amb qui està enfadat?
               - Qui és obedient?, qui és desobedient?

Registre de respostes orals:

Interpretació de les respostes:
              - Interpretació del dibuix:
              - Interpretació de les preguntes:
               - Comprensió de termes mentalistes:
               - Expressió de termes mentalistes:

Resum de les dificultats:
Observacions:


Bibliografia i webgrafia:
-          Sanchez Cano, Manuel (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicació i al llenguatge a l’escola. Pagès Editors.
-          Monfort, M; Monfort, I. En la mente I: Un soporte gráfico para el entrenamiento de las habilidades pragmáticas en los niños. Entha ediciones.