dimarts, 27 de novembre del 2012

LA COMUNICACIÓ



L’ésser humà té la capacitat de comunicar-se i és gràcies a aquesta capacitat que les persones es relacionen i poden conviure en societat.
Dins la comunicació humana, la llengua, oral o escrita, és el codi més utilitzat i, per aquesta raó, el més important.
Tradicionalment la comunicació s’ha definit com el procediment de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen) fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi conegut pels implicats en l’acte de comunicació, transmès a través d’un canal concret  i en un context determinat.
La comunicació, per tant,  és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. Mentre que la competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten.
La comunicació és imprescindible en un centre privat com SINAPSIS. S’entén que el treball específic que es fa amb el nen/a s’ha de coordinar amb l’escola i els seus professionals i, per descomptat, amb la mateixa família. 

La comunicació entre escola/institut – família – centre privat
Al llarg de la intervenció amb el nen/a es fan reunions amb els professionals de l’escola i el psicopedagog/a de l’EAP. En aquestes reunions  es parla de les línies de treball a seguir, de com treballar amb la família, de les estratègies de comunicació que es poden establir per aconseguir una coordinació més periòdica...
En alguns casos, sempre que els professionals de l’escola, la família i els professionals del centre privat hi estan d’acord, es proposa fer una llibreta viatgera que va de l’escola al centre. És, per exemple, el cas de la S. de 5 anys i família marroquina que, setmanalment, trasllada la llibreta viatgera de l’escola al centre SINAPSIS perquè les respectives professionals puguin fer un seguiment i compartir la informació del treball dut a terme amb més regularitat.






La comunicació amb la família també s’entén com un punt clau de la intervenció. En cada sessió de treball es dediquen els últims deu minuts per comentar com ha anat, què s’ha treballat, què cal recolzar a casa, i anar valorant el procés. Es dóna espai perquè les famílies puguin parlar de manera directa amb el/la professional del centre. Aquesta comunicació amb les famílies també té lloc en les sessions d’Escola de pares, però en aquesta ocasió és una posada en comú de les famílies en general, i no pas un espai directe per a cada cas concret.







dissabte, 17 de novembre del 2012

ESCOLA DE PARES


Aquesta setmana hem realitzat la segona sessió d’Escola de Pares. En voleu saber cinc cèntims?


Sessió: 16 de Novembre de 2012
 
En aquesta segona Sessió d’Escola de Pares hi han participar les mateixes quatre famílies que van participar en la primera sessió, el passat mes d’octubre.  D’entrada, l’inici ja ha estat diferent perquè les famílies ja es coneixien entre elles i no ha calgut plantejar massa res per trencar el gel.
Amb unes simples preguntes de la psicopedagoga (Com ha anat aquest mes? Com esteu?) ja han començat a parlar de les novetats que hi ha hagut (un nen amb TDAH ha començat a prendre la medicació i la mare expressa que va acabar de prendre la decisió gràcies a la primera sessió d’Escola de Pares que va poder sentir el testimoni d’una família amb un adolescent amb TDAH), i han intercanviat durant els minuts inicials de la sessió informació personal i familiar de cadascú sense vergonya ni tabús.

La psicopedagoga, que és qui organitza i dinamitza aquestes sessions d’Escola de Pares, ha presentat el
tema que ocuparia la sessió:   ELS LÍMITS!

Només presentar-ho les quatre famílies a l’uníson han fet un : Bufffffff, això sí que és complicat !
A partir d’aquí, la psicopedagoga ha anat presentant diferents imatges amb situacions contextualitzades sobre el fet de « posar » o « no posar » límits.




Han parlat força les famílies, es nota que és una qüestió que viuen de manera intensa perquè , en moltes ocasions, no saben com fer-ho o no saben si ho estan fent bé o no. Aquest ha estat el dubte general. Tot i que hi havia diversitat d’opinions les quatre famílies han coincidit a l’expresar :
-         La dificultat de ser pare/mare
-         La dificultat de saber posar límits als seus fills.
-        Les diferències que es generen sovint en la manera de veure les coses per part dels dos membres de la parella.
-         El paper que cada membre agafa en relació als fills: el temps que hi passa, els diferents papers que fan (alguna família expressa que un fa més de “dolent” perquè marca més els límits i l’altre, al no veure tant temps al fill, quan el veu tot són atencions, soviet, fins i tot, desautoritzant allò marcat i pautat per l’altre progenitor).
-         La importància de la coherència entre allò que dius que faràs i el que acabes fent realment.
-         Qui mana a casa? El pare i la mare o el fill/a?
-         La importància de dedicar temps als fills...

Parlem, en general de l’experiència de ser pare/mare i de les dificultats que comporta. Ho fem a partir de les situacions gràfiques que exemplifiquen el fet de posar o no posar límits als nens/es.

Després, la psicopedagoga ens presenta el Juez Calatayud.
Emilio Calatayud Pérez és un jutge de menors de Granada conegut per les seves sentències exemplars caracteritzades per no deixar indiferent a ningú. Són sentències curioses, exemplars i basades en l’educació, més que en el càstig. Alguns exemples d’aquestes sentències són :
-         Ha “condemnat” a nens a aprendre a llegir o a ballar.
-       Impartir 1000 hores de classe d’informàtica a estudiants a un jove que havia trencat els sistemes de seguretat de vàries empreses granadines provocant danys per 2000 euros.
-        100 hores de serveis a la comunitat patrullant amb un policia local per haver conduït temeràriament i sense llicència.
-      Visites a la planta de traumatologia de Granada per conduir un ciclomotor sense l'assegurança de circulació.
-         200 hores en una botiga de joguines per haver robat roba.

Aquest jutge té un Decàleg  on exposa totes les premisses necessàries per fer dels nostres nens/es uns futurs delinqüents. A partir del text, treballem entre tots què cal fer com a pares per ajudar als nostres fills/es.

Resum del decàleg:

 
1- Comenci des de la infància donant al seu fill tot allò que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2- No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat per a què pugui decidir lliurement.

3- Quan digui paraulotes, rigui-se-les. Això l’animarà a fer coses més gracioses.

4- No el renyi ni li digui pas que està malament alguna cosa de la què fa. Podria crear-li complexos de frustració.

5- Reculli tot el que deixi tirat: llibres, sabates, roba, joguines... Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6- Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Vigili que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no de què la seva ment s’ompli d’escombraries.

7- Discuteixi sovint amb la seva parella en presència del fill, així a ell no li farà mal el dia en què la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.

8- Doni-li tots els diners que vulgui gastar. No hagués de sospitar que per disposar-ne és necessari treballar.

9- Satisfaci tots els desitjos, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien generar-li frustracions.

10- Posi’s sempre de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb el professorat i el veïnat. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de veritat volen fotre’l.

I quan el seu fill ja sigui tot un delinqüent, proclami que mai va poder fer res per ell!


divendres, 16 de novembre del 2012

Cita Síndrome d'Asperger




Tal com deia en una de les últimes entrades al bloc, l’avaluació psicopedagògica és important perquè ens permet detectar i conèixer quina és la manera com aprenen els nostres alumnes i, actuar en conseqüència, adaptant–nos a cada particularitat.  Avui remenant per la xarxa he trobat aquesta cita sobre el Síndrome d'Asperger que m’hi ha fet pensar. He trobat adequat compartir-la amb tots vosaltres.

dimecres, 14 de novembre del 2012

REPORTATGE TDAH


Reportatge: "Un toc d'atenció"

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1853/Un-toc-datencio

 

Sinopsi:
Cada dia es diagnostiquen  més trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, malaltia més coneguda per la sigla TDAH. És un trastorn neurobiològic que s’inicia en la infantesa i que en el 50% dels casos perdura també durant l’adolescència i l’edat adulta.

Segons les estadístiques, el pateix el 5% de la població, xifra que es dóna a tot el món, tot i que no està diagnosticat a tot arreu de la mateixa manera. Per exemple, a Catalunya hi ha un 3% de malalts diagnosticats cosa que deixa aproximadament un 2% de persones amb TDAH, nens o adults, sense diagnòstic ni tractament.

El TDAH té tres símptomes bàsics: el dèficit atencional, la impulsivitat i la hiperactivitat. “Jo el descriuria realment com una dificultat per regular la pròpia conducta, ja sigui la conducta atencional o la conducta del que vull fer en cada moment”, ens diu la psicòloga clínica Rosa Nicolau, de l’Hospital Clínic de Barcelona.
És un trastorn molt complex ja que incideix de forma especial en l’aprenentatge i, per tant, a l’escola on els nens passen de sis a vuit hores al dia. Són nens que perden el fil del que s’està fent a classe, que sovint es mouen en excés i que no poden seguir el ritme d’aprenentatge dels seus companys.

En la detecció, diagnòstic i tractament del TDAH intervenen mestres, pares i metges, és per això que costa tant de posar ordre en aquest trastorn, a més a més no tota la psiquiatria accepta el diagnòstic i, especialment, el tractament, de la mateixa manera. Encara que des de fa uns anys una guia de pràctica clínica promoguda pel Ministeri de Sanitat amb el suport de la Generalitat recull tot el que es coneix clínicamnet sobre el trastorn i dóna indicacions precises per al diagnòstic i el tractament.

Tampoc no hi ha un protocol d’actuació consensuat en l’àmbit educatiu. Sovint les escoles no saben ni detectar el trastorn, ni actuar un cop es té la sospita que existeix.

El reportatge “Un toc d’atenció”, del programa “30 minuts”, analitza totes aquestes circumstàncies i mira de fer una mica de llum en els aspectes que més confonen la societat. És una malaltia realment o són nens maleducats? Té tractament? Les pastilles que corregeixen el trastorn tenen efectes secundaris que poden ser greus en l’edat adulta? Les respostes les obtenim a través dels nostres protagonistes: L’Ismael, un nen de vuit anys superdotat  i amb TDAH; el Samuel, un adolescent desorientat que fa anar de corcoll els seus pares; l’experiència en primera persona i com a professional de l’eminent psiquiatra Luis Rojas Marcos, les veus expertes del Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de la psicòloga clínica Rosa Nicolau- que treballa a l’equip de la Dra. Marta Gracia- de l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Dr. José Ángel Alda, de l’Hospital de Sant Joan de Déu; la teràpia primerenca que du a terme la Fundació Adana amb els diagnosticats més petits; l’Associació TDAH Vallès, que lidera el treball dels familiars de malalts amb dèficit d’atenció en la lluita per fer visible i acceptat el trastorn, i també la veu crítica del psiquiatra infantil Dr. Jordi Catalán i el seu esforç per buscar alternatives al tractament cognitivoconductual i farmacològic actual.

AVALUACIÓ I TREBALL PSICOPEDAGÒGIC


L’avaluació psicopedagògica

L’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb necessitats educatives especials és una de les tasques bàsiques que ha de fer el/la psicopedagog/ga. Penso que aquest procés d’avaluació ens ha d’aportar informació sobre els diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament – aprenentatge (com aprèn l’alumne) amb la finalitat de detectar quines són les necessitats educatives que presenta i donar-hi sortida introduint els ajuts pedagògics necessaris.
És important que aquesta avaluació, entesa de manera constructiva i inclusiva,  tingui en compte l’alumne però també els diferents contextos d’aprenentatge on l’alumne actua com a aprenent (l’escola, la família, ...). Serà important per al/la psicopedagog/ga tenir en compte l’alumne però també analitzar el context d’aprenentatge d’aquest alumne perquè s’adeqüi i s’organitzi  correctament i es doti dels recursos necessaris per tal que es pugui donar una resposta satisfactòria a les necessitats que presenten els alumnes.


Quins aspectes pot aportar el WISC -IV al treball psicopedagògic?

El WISC-IV és una prova de valoració psicopedagògica que ens pot servir per definir els punts forts i febles dels nens i nenes. Amb el WISC–IV podem valorar les capacitats cognitives dels subjectes tot i que penso que l’interessant, més que la puntuació que s’obté i que representa la capacitat intel·lectual de cada nen/a, és poder obtenir informació de les diferents àrees i saber quines són les àrees on el nen/a presenta més aptituds o menys. D’aquesta manera podem planificar una intervenció encaminada a afavorir les àrees on mostra més aptituds (que poden funcionar de manera estratègica per compensar altres àrees més febles) i treballar aquelles àrees on presenta més dificultats. De cara a l’escola els resultats del WISC-IV ens poden ajudar a prendre decisions conjuntament que afavoreixin el disseny de les activitats d’ensenyament – aprenentatge i es millori així el procés d’aprenentatge dels nens i nenes amb necessitats educatives. Els diferents resultats del WISC-IV ens serviran per poder dissenyar una resposta educativa adequada a les necessitats de cada alumne i proposar els suports i recursos, tant materials com personals, que pot requerir l’alumne/a en el seu procés d’aprenentatge.
 
 

divendres, 9 de novembre del 2012

SESSIONS AMB NENS I NENES


Ja fa dies que estic pel centre. Com heu pogut veure en el bloc m’estic fent una idea de la feina de la psicopedagoga del centre: des d’organitzar i dinamitzar l’Escola de pares, fins a fer una avaluació psicopedagògica d’algun nen/a, passant per les sessions de reeducació dels diferents usuaris del centre...

En aquesta entrada us presentaré l’I.

L’ALUMNE:
L’I. és un nen de 6 anys que presenta un retard global que li dificulta l’adquisició dels aprenentatges escolars. Ja des de ben petitet va assistir al CDIAP (Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç).

Presenta una baixa comprensió oral dels missatges que li transmeten els interlocutors així com dificultats en la motricitat fina. Té obsessions (amb el foc, amb la foscor...) que deixa entreveure en el seu discurs oral. Tot i estar escolaritzat a 1er d’educació Primària a l’escola del seu poble, no està assolint els objectius que li pertocarien per l’edat. L’adquisició de la lectoescriptura està sent molt dificultosa. Per aquest motiu, es treballa conjuntament amb l’escola per establir línies de treball a seguir i anar valorant el progrés que fa, juntament amb la família.


ACTIVITATS que fem amb l’I.

1. Activitat de lectura:
Juntament amb la mestra d’Educació Especial de l’escola estem treballant la lletra i el so /P/. Intentem llegir síl·labes directes amb aquest so: PA, PE, PI, PO, PU. L’I. és incapaç d’enganxar els dos sons per llegir la síl·laba. Tot i haver-ho treballat li costa recordar els sons i les lletres. Es fa molt difícil que llegeixi la paraula PA, que l’entengui i la pugui relacionar després amb el seu dibuix. Al fer l’activitat ens adonem que diu les lletres pel nom (aquest serà un aspecte a treballar amb l’escola: tenir en compte que hem de parlar de sons i no del nom de les lletres!) Ens ho apuntem per a la propera coordinació amb l’escola.

2. Activitat de memòria:
Treballem la memòria a partir d’unes targetes que contenen imatges de coses que comencen amb la lletra/so /P/: PILOTA, POMA, POP, PA...

3. Activitat d’escriptura:
Parlem dels amics que té a l’escola. Després de molts esforços (la comunicació es fa difícil perquè té moltes mancances de comprensió oral) arribem a saber que el Santi i el Samuel són els seus dos amics. Intentem, amb les lletres de colors, escriure els seus noms. 




4. Activitat d’anàlisi – síntesi
Les activitats d’anàlisi i síntesi són importants per a l’aprenentatge de la lectoescriptura. L’I. presenta una consciència fonològica molt pobre. Li costa fer l’anàlisi  i la síntesi de les paraules. És a dir, saber quants sons té una paraula i quins són o, a partir d’una seqüència de sons saber quina paraula formen. Quan ell llegeix va decodificant amb dificultats els diferents sons però és incapaç d’ajuntar-los per a llegir les síl·labes o paraules. 
Provem de fer una activitat d’anàlisi i síntesi.  Diem una paraula fragmentant-la i a veure si reconeix quina paraula és. Li costa agafar-ho però a mesura que avança l’activitat milloren els resultats. Després li fem fer a ell, però únicament és capaç de separar la paraula en síl·labes.
Exemples:
T – A – U – L – A :  TAULA

S – O – P – A:  SOPA


dimarts, 6 de novembre del 2012

PROVES D'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA: EL WISC-IV


Aquests dies, juntament amb la tutora, m’he anat familiaritzant amb diferents proves de valoració que tenen aquí al centre. Proves com:
- El WISC- IV o el RIAS- RIST per valorar les capacitats cognitives.
- El STAIC I STAXI, per valorar els nivells d’ansietat i depressió, tant en nens com en adults.
- El TALEC, el PROLEC (primària) – PROLECE (secundària), per valorar la lectoescriptura.
- El D-2 i ÁRBOLES, per valorar l’atenció.

Per a fer una explicació més detallada em centraré en el WISC- IV, ja que aquest mateix divendres observaré com la tutora li passa a un nen que presenta dificultats de llenguatge.

El WISC-IV (Escala de Inteligencia de Wechsler para niños), és un instrument clínic d’aplicació individual per avaluar les capacitats cognitives de nens amb edats compreses entre els 6 anys 10 mesos i els 16 anys i 11 mesos.
És una versió actualitzada de les anteriors escales de Wechsler (WISC, WISC-R i WISC-III) amb diferents tests i índexs que ens donen informació sobre el funcionament intel·lectual en certs camps específics. S’obté també una puntuació que representa la capacitat intel·lectual general.

El WISC-IV consta de 15 tests que conformen les 4 àrees a valorar:
TESTS
1. Cubs

ESCALES

 Comprensió verbal


2. Semblances

3. Dígits

4. Conceptes

Raonament perceptiu

5. Claus

6. Vocabulari

7. Lletres i números

8. Matrius

Memòria de treball

9. Comprensió

10. Recerca de símbols

11. Figures incompletes

12. Animals

Velocitat de processament

13. Informació

14. Aritmètica

15. Endevinalles



El WISC-IV és un instrument d’avaluació psicoeducativa que pot ser utilitzat per a realitzar una medició completa de les capacitats cognitives del subjecte o per detectar subjectes amb altes capacitats, avaluar problemes de retard mental i definir punts forts i febles del subjecte en quant a les seves aptituds.
 
Els resultats poden servei com a guia per planificar el tractament i per prendre decisions d’orientació en els camps clínic i educatiu i poden proporcionar informació de gran valor per a l’avaluació neuropsicològica o per a finalitats d’investigació.


A continuació descriuré les 15 tasques que ha de fer el subjecte en els 15 tests que conformen la prova:

1. CUBS:
El subjecte ha de reproduir amb els cubs que se li donen un model de dibuix en dos colors (blanc/vermell) que anirà augmentant de dificultat.
 
2. SEMBLANCES:
La tasca del nen/a és determinar en què s’assemblen 2 objectes o conceptes. Per exemple: vermell – blau. (Els elements es presenten de forma oral).

 3. DÍGITS:
L’examinador llegeix en veu alta al nen una sèrie de números. El nen té dues tasques: “dígits en ordre directe” i “dígits en ordre invers”. En “l’ordre directe” el nen/a ha de repetir la seqüència en el mateix ordre que se li ha presentat i en “dígits invers” haurà de repetir-la en l’ordre invers.
 
4. CONCEPTES:
Es presenten al nen làmines amb dos o tres files de dibuixos i ell/ella ha de triar el dibuix de cada fila de forma que el conjunt de dibuixos tinguin una característica comú.
 
5. CLAUS:
Copiar una sèrie de símbols que apareixen emparellats cada un a una figura geomètrica o a un número. El nen/a ha de dibuixar els símbols a la figura o casella que correspon amb un límit de temps establert.


6. VOCABULARI:
Definir oralment una sèrie de paraules que l’examinador llegirà en veu alta al mateix temps que se li mostren escrites / dibuixades en unes targetes.


7. LLETRES I NÚMEROS:
Es llegirà al nen/a una combinació de lletres i números i haurà de repetir la seqüència, primer els números en ordre ascendent i després les lletres en ordre alfabètic.


8. MATRIUS:
El nen/a ha d’observar una matriu model a la que li falta una part i identificar quina de les cinc opcions completa la matriu.


9. COMPRENSIÓ:
El nen/a ha de contestar oralment a una sèrie de preguntes les respostes de les quals es relacionen amb les experiències de la vida quotidiana i amb la capacitat de comportar-se de forma adequada amb els valors socials.

10. RESERCA DE SÍMBOLS:
El nen/a ha d’observar dos grups de símbols i decidir  si algun dels símbols d’un grup és igual a algun dels de l’altre grup.


 11. FIGURES INCOMPLETES:
El nen/a ha d’observar un dibuix i anomenar o assenyalar quina part important li falta. Hi ha un temps límit en cada element de 20 segons.


 12. ANIMALS:
El nen/a ha de contemplar una làmina amb diferents dibuixos presentats de dues maneres , una ordenada seguint una estructura de files i columnes i l’altra desordenada, escampats a l’atzar. Haurà de buscar i marcar a la làmina determinats dibuixos dins del temps límit establert.


13. INFORMACIÓ:
Ha de contestar oralment una sèrie de preguntes sobre informació objectiva relacionada amb successos o fets comuns, objectes, llocs i gent.


 14. ARITMÈTICA:
El nen/a ha de resoldre mentalment, sense paper ni llapis, una sèrie de problemes aritmètics i donar la resposta oral dins d’un temps determinat.
Per exemple:
-         Quantes glans quedaran si cada esquirol se’n menja una?


15. ENDEVINALLES:
L’examinador descriu mitjançant pistes una sèrie de conceptes comuns que el nen ha d’identificar.