Treball amb pares

Comencem a treballar amb les famílies!  A partir de les orientacions de la logopeda del centre i, fent un treball d’equip, hem volgut treballar amb les famílies l’aspecte del llenguatge ja que els mateixos pares ens demanen com poden ajudar als seus fills en aquest procés de desenvolupament lingüístic. Partim de les seves angoixes i necessitats respecte el tema i acabem concretant estratègies i orientacions per afavorir l’estimulació del llenguatge des de casa. A tall d’exemple mostro algunes de les orientacions i exemples que han sortit durant la sessió.

ESTRATÈGIES I ACTIVITATS PER LA FAMÍLIA

Estratègies de gestió de la comunicació. Observar com es comunica. Respectar el silenci. Seguir la iniciativa del nen. Interpretar els actes del nen. Actuar per torns alternatius. Allargar les seqüències comunicatives. Estratègies d’adaptació i ajust del llenguatge que oferim els adults. Vocabulari adequat al nivell del nen. Frases ajustades al nivell del nen. Parlar a poc a poc. Pronunciar clarament. Ús d’entonació agradable i to dolç QUÈ PODEM FER PER AJUDAR ALS NOSTRES FILLS A MILLORAR LA SEVA COMUNICACIÓ I EL SEU LLENGUATGE.   Buscar petits espais per parlar tranquil·lament amb el fill/a. En l’explicació del conte, l’hem d’animar a que comenci ell, deixar-li  espai per a què produeixi espontàniament. Intentar no organitzar-li la narració a base de preguntes.   Fer preguntes de tipus obertes. Que vols? en comptes de, vols aigua ?   Parlar encara que el nen no ho faci.  Oferir sempre un model correcte. L’adult no repetirà el model erroni.   Tenir interès i mostrar-lo per saber què vol explicar el nen. (mantenint l’atenció conjunta i el contacte ocular, evitant fer altres activitats mentre se l’escolta). Demostrar interès pel mon escolar del nen. Ex.  d’arribada a casa buidar la motxilla i preparar-la per l’endemà, es pot tenir un calendari a l’habitació. No anticipar-se al què vol expressar el nen/a. Evitar tallar la conversa iniciada per l’infant. Donar temps al nen per contestar. No tenir  por de les pauses. Defugir de l’ús de diminutius i onomatopeies, cal introduir les coses pel seu nom. L’adult no cal que economitzi ni vocabulari ni temps en el seu discurs oral amb el nen. La riquesa del llenguatge que rep és el que l’ajuda a estructurar el seu i a utilitzar el lèxic adequat per a cada ocasió. Cal motivar a que el nen es comuniqui. La forma de com ho fa ( si és  la correcte o no ) no és el més important. Cal aprofitar totes les estones possibles per a afavorir l’input lingüístic (que és el llenguatge que oferim els adults al nen):  mentre es dina, es sopa, al bany, mirant contes, etc... És molt  profitós descriure verbalment la majoria de les accions que es fan i com es  fan.  A part d’ aprofitar les estones possibles de conversa idear moments estipulats mitjançant contes, fotografies, llibres, vídeos etc.  Cal que hi hagi un contacte ocular mentre parlem amb l'infant. És a dir, cal tenir en compte la postura corporal que han d’adoptar els pares quan es comuniquen amb el nen. Cal regular el ritme de les nostres produccions, i augmentar les vocalitzacions. Si som conscients de que parlem massa ràpid disminuir el ritme. Fer pauses necessàries perquè l’infant pugui contestar a les nostres demandes.  Recollir amb actitud d’assentiment els enunciats dels nens i expandir-los. Ampliar els enunciats més breus amb vocabulari nou.   No renyar al nen per no parlar correctament.  Jugar i compartir jocs amb el nen i facilitar-li materials.  Explicar coses concretes que passaran o que s’han de fer, motivant al nen a que participi. per exemple: preparar la llista del mercat i després ajudar a col·locar-les coses i trobar-les.