CONEIXEM ELS CASOS

Alumne: A. (5 anys, P-5)

Informació del CDIAP:

Ha estat atès pel CDIAP des dels dos anys. És un nen amb sospita de TEL (trastorn específic del llenguatge). Presenta un retard a nivell de llenguatge expressiu. És un nen molt inquiet, sociable amb moltes ganes de participar de les activitats i de jugar amb els altres nens i nenes. No obstant, les dificultats de llenguatge a nivell expressiu no l’ajuden. Sovint es mostra frustrat i respon enfadant-se.

A nivell de CDIAP s’ha treballat individualment amb l’alumne i en petit grup. S’ha fet orientació i suport a la família i coordinació amb l’escola. S’han treballat aspectes lingüístics però també aspectes de caire més socials i els aprenentatges per tal de garantir una intervenció més global.

Informació  de l’escola:

És un nen que va entrar a P-3 amb un Dictamen. En aquests moments a l’aula es va perdent en els aprenentatges. A mesura que tot es va fent més abstracte es perd més. Hi ha progrés, però és molt lent. El procés de lectoescriptura està sent molt dificultós. Manifesta força problemes d’atenció continuades (a vegades no fa el contacte ocular) però no saben fins a quin punt es deu a la dificultat que té sovint a l’hora de comunicar les coses ja que la seva parla és força inintel·ligible. A nivell comprensiu manifesten que no hi veuen dificultats. A l’escola rep suport per part del mestre d’Educació Especial, dins de l’aula. A l’aula és un nen acceptat però sovint es creen situacions de rebuig per part dels altres nens quan no l’entenen. Ara comença a adonar-se, en les relacions amb els iguals, de les seves dificultats a nivell expressiu i supleix aquesta mancança fent ús de gestos, dibuixos o demanat que algú l’ajudi. L’A. té un joc molt imaginatiu i poc cooperatiu amb els altres.

Informació de la família:

Els pares estan força angoixats i fan demanda d’expectatives. Estan preocupats per saber on arribarà  o si tindrà els suports necessaris per tirar endavant els aprenentatges a l’escola. Equivocadament comparen el nen amb la germana gran que té (escolaritzada a 5è d’educació Primària. Necessiten no posar-se fites massa altes perquè això els ajudarà a ser més realistes. Ens expliquen que li han fet una prova neurològica  (magnetoencefalograma) i ha donat dins la normalitat. Ens demanen què poden fer per ajudar-lo. Caldrà donar-los pautes comunicatives per tal de millorar les seves interaccions amb el nen. Es veuen angoixats pel tema de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Comentem que el procés de l’aprenentatge de la lectoescriptura serà dificultós però que si treballem conjuntament família, escola i centre SINAPSIS ho podrem tirar endavant a poc a poc.

Valoració psicopedagògica:

    -  Entrevista amb la família

    -  Entrevista amb el nen

    -  K·ABC: Bateria d’avaluació de Kaufman per nens

    -  Valoració comunicativa i lingüística.
    -  Prova d'avaluació del desenvolupament fonològic de la laura Bosch.

La prova de les capacitats cognitives (K·ABC) dóna els següents resultats:

    -  Processament seqüencial: 80  (interval esperat per l’edat: 85-115)

    -  Processament simultani: 120 (interval esperat per l’edat: 85-115)

    -  Processament mental composat (CI): 103 (interval esperat per l’edat: 85-115)

    -  Coneixements: 88 (interval esperat per l’edat: 85-115)

    -  Escala no verbal: 117 (interval esperat per l’edat: 85-115)

Observem, per tant, que el quoficient intel·lectual que mesura la intel·ligència general puntual dins la normalitat. L’escala no verbal  es presenta com un bon estimador del potencial  intel·lectual de nens amb dificultats de llenguatge i és en aquesta escala on l’A. puntua 117, no tenint cap dificultat per a realitzar la resposta i entendre allò que se li demana. En el processament seqüencial puntua per sota de l’interval esperat. Puntua baix en la repetició de números, prova en la qual intervé la memòria auditiva i hi juga un paper important el factor atencional. 

La valoració comunicativa i lingüística, a partir de l'anàlisi del recull del seu llenguatge espontani i la prova d'avaluació del desenvolupament fonològic de la laura Bosch, ens permet veure que la parla presenta molts processos de simplificació. La seva articulació és poc precisa i li costa imitar el model de l’adult. Necessita el suport gràfic i manual per trobar quin és el punt d’articulació dels fonemes. Els errors milloren en situació de treball específic però dins del discurs espontani existeix molta inintel·ligibilitat. El seu llenguatge en general està basat en frases simples però, en general, ben estructurades. Els elements morfosintàctics queden camuflats per la inintel·ligibilitat. Tot i així existeixen pocs elements morfosintàctics (concordances, temps verbals...). Presenta també dificultats de comunicació per la falta d’intel·ligibilitat, tot i que veiem que té estratègies per fer-se entendre.

Aspectes que treballarem:

-     Aspectes comunicatius i  lingüístics: comunicació, expressió lingüística.
-     Aspectes atencionals.

-     Aprenentatge de la lectoescriptura.