Reportatge: "Un toc d'atenció"
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1853/Un-toc-datencio
Sinopsi:
Cada dia es diagnostiquen més trastorns per dèficit d’atenció amb o
sense hiperactivitat, malaltia més coneguda per la sigla TDAH. És un trastorn
neurobiològic que s’inicia en la infantesa i que en el 50% dels casos perdura
també durant l’adolescència i l’edat adulta.
Segons les
estadístiques, el pateix el 5% de la població, xifra que es dóna a tot el món,
tot i que no està diagnosticat a tot arreu de la mateixa manera. Per exemple, a
Catalunya hi ha un 3% de malalts diagnosticats cosa que deixa aproximadament un
2% de persones amb TDAH, nens o adults, sense diagnòstic ni tractament.
El TDAH té tres
símptomes bàsics: el dèficit atencional, la impulsivitat i la hiperactivitat.
“Jo el descriuria realment com una dificultat per regular la pròpia conducta,
ja sigui la conducta atencional o la conducta del que vull fer en cada moment”,
ens diu la psicòloga clínica Rosa Nicolau, de l’Hospital Clínic de Barcelona.
És un trastorn
molt complex ja que incideix de forma especial en l’aprenentatge i, per tant, a
l’escola on els nens passen de sis a vuit hores al dia. Són nens que perden el fil
del que s’està fent a classe, que sovint es mouen en excés i que no poden
seguir el ritme d’aprenentatge dels seus companys.
En la detecció,
diagnòstic i tractament del TDAH intervenen mestres, pares i metges, és per
això que costa tant de posar ordre en aquest trastorn, a més a més no tota la
psiquiatria accepta el diagnòstic i, especialment, el tractament, de la mateixa
manera. Encara que des de fa uns anys una guia de pràctica clínica promoguda
pel Ministeri de Sanitat amb el suport de la Generalitat recull tot el que es
coneix clínicamnet sobre el trastorn i dóna indicacions precises per al
diagnòstic i el tractament.
Tampoc no hi ha
un protocol d’actuació consensuat en l’àmbit educatiu. Sovint les escoles no
saben ni detectar el trastorn, ni actuar un cop es té la sospita que existeix.
El reportatge “Un toc d’atenció”, del
programa “30 minuts”, analitza totes aquestes circumstàncies i mira de fer una
mica de llum en els aspectes que més confonen la societat. És una malaltia
realment o són nens maleducats? Té tractament? Les pastilles que corregeixen el
trastorn tenen efectes secundaris que poden ser greus en l’edat adulta? Les
respostes les obtenim a través dels nostres protagonistes: L’Ismael, un nen de
vuit anys superdotat i amb TDAH; el
Samuel, un adolescent desorientat que fa anar de corcoll els seus pares;
l’experiència en primera persona i com a professional de l’eminent psiquiatra
Luis Rojas Marcos, les veus expertes del Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, de
l’Hospital de la Vall d’Hebron, de la psicòloga clínica Rosa Nicolau- que
treballa a l’equip de la Dra. Marta Gracia- de l’Hospital Clínic de Barcelona,
i el Dr. José Ángel Alda, de l’Hospital de Sant Joan de Déu; la teràpia
primerenca que du a terme la Fundació Adana amb els diagnosticats més petits;
l’Associació TDAH Vallès, que lidera el treball dels familiars de malalts amb
dèficit d’atenció en la lluita per fer visible i acceptat el trastorn, i també
la veu crítica del psiquiatra infantil Dr. Jordi Catalán i el seu esforç per
buscar alternatives al tractament cognitivoconductual i farmacològic actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada