Aquesta setmana hem realitzat la segona
sessió d’Escola de Pares. En voleu saber cinc cèntims?
Sessió: 16 de Novembre de 2012
En aquesta segona Sessió d’Escola de Pares hi han participar les mateixes
quatre famílies que van participar en la primera sessió, el passat mes
d’octubre. D’entrada, l’inici ja ha
estat diferent perquè les famílies ja es coneixien entre elles i no ha calgut
plantejar massa res per trencar el gel.
Amb unes simples preguntes de la psicopedagoga (Com ha anat aquest mes? Com
esteu?) ja han començat a parlar de les novetats que hi ha hagut (un nen amb
TDAH ha començat a prendre la medicació i la mare expressa que va acabar de
prendre la decisió gràcies a la primera sessió d’Escola de Pares que va poder
sentir el testimoni d’una família amb un adolescent amb TDAH), i han
intercanviat durant els minuts inicials de la sessió informació personal i familiar
de cadascú sense vergonya ni tabús.
La psicopedagoga, que és qui organitza i dinamitza aquestes sessions
d’Escola de Pares, ha presentat el
tema que ocuparia la sessió: ELS LÍMITS!
Només presentar-ho les quatre famílies a l’uníson han fet un :
Bufffffff, això sí que és complicat !
A partir d’aquí, la psicopedagoga ha anat presentant diferents imatges amb
situacions contextualitzades sobre el fet de « posar » o « no
posar » límits.
Han parlat força les famílies, es nota que és una qüestió que viuen de manera
intensa perquè , en moltes ocasions, no saben com fer-ho o no saben si ho estan
fent bé o no. Aquest ha estat el dubte general. Tot i que hi havia diversitat d’opinions les
quatre famílies han coincidit a l’expresar :
- La
dificultat de ser pare/mare
-
La
dificultat de saber posar límits als seus fills.
- Les
diferències que es generen sovint en la manera de veure les coses per part dels
dos membres de la parella.
-
El paper que
cada membre agafa en relació als fills: el temps que hi passa, els diferents
papers que fan (alguna família expressa que un fa més de “dolent” perquè marca
més els límits i l’altre, al no veure tant temps al fill, quan el veu tot són
atencions, soviet, fins i tot, desautoritzant allò marcat i pautat per l’altre
progenitor).
-
La importància de la
coherència entre allò que dius que faràs i el que acabes fent realment.
-
Qui mana a casa? El
pare i la mare o el fill/a?
-
La importància de
dedicar temps als fills...
Parlem, en general de l’experiència de ser pare/mare i de les dificultats
que comporta. Ho fem a partir de les situacions gràfiques que exemplifiquen el
fet de posar o no posar límits als nens/es.
Després, la psicopedagoga ens presenta el Juez Calatayud.
Emilio Calatayud Pérez és un
jutge de menors de Granada conegut per les seves sentències exemplars
caracteritzades per no deixar indiferent a ningú. Són sentències curioses,
exemplars i basades en l’educació, més que en el càstig. Alguns exemples d’aquestes sentències són :
-
Ha “condemnat” a
nens a aprendre a llegir o a ballar.
- Impartir 1000 hores
de classe d’informàtica a estudiants a un jove que havia trencat els sistemes
de seguretat de vàries empreses granadines provocant danys per 2000 euros.
- 100 hores de serveis
a la comunitat patrullant amb un policia local per haver conduït temeràriament
i sense llicència.
- Visites a la planta
de traumatologia de Granada per conduir un ciclomotor sense l'assegurança de
circulació.
-
200 hores en una
botiga de joguines per haver robat roba.
Aquest jutge té un Decàleg on exposa totes les premisses necessàries
per fer dels nostres nens/es uns futurs delinqüents. A partir del text, treballem entre tots què cal
fer com a pares per ajudar als nostres fills/es.
Resum del
decàleg:
1- Comenci des de la infància donant al seu fill
tot allò que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.
2- No es preocupi per la seva educació ètica o
espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat per a què pugui decidir
lliurement.
3- Quan digui paraulotes, rigui-se-les. Això
l’animarà a fer coses més gracioses.
4- No el renyi ni li digui pas que està malament
alguna cosa de la què fa. Podria crear-li complexos de frustració.
5- Reculli tot el que deixi tirat: llibres,
sabates, roba, joguines... Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat
sobre els altres.
6- Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves
mans. Vigili que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no
de què la seva ment s’ompli d’escombraries.
7- Discuteixi sovint amb la seva parella en
presència del fill, així a ell no li farà mal el dia en què la família, potser
per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.
8- Doni-li tots els diners que vulgui gastar. No
hagués de sospitar que per disposar-ne és necessari treballar.
9- Satisfaci tots els desitjos, comoditats i
plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien generar-li frustracions.
10- Posi’s sempre de la seva part en qualsevol
conflicte que tingui amb el professorat i el veïnat. Pensi que tots ells tenen
prejudicis contra el seu fill i que de veritat volen fotre’l.
I quan el seu fill ja sigui tot un delinqüent, proclami que mai va
poder fer res per ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada