dijous, 6 de desembre de 2012

L'ESQUEMA CORPORAL


La importància de l’esquema corporal

El reconeixement del propi cos i els seus membres és de gran importància ja que la imatge que tenim de nosaltres mateixos i del nostre cos, a més a més de les representacions mentals que es generen en la nostra ment, ens permetrà representar-nos en els diferents estímuls sensorials. El desenvolupament de l’esquema corporal es va transformant ja des de ben petits. Reconèixer el propi esquema corporal, anomenar les parts, la dimensió que aquestes tenen, sentir-les, tocar-les, visualitzar-les... és de vital importància per un bon reconeixement de la imatge corporal.

Pel nen/a el seu cos és el canal més adequat de comunicació amb l’exterior.  El cos es converteix així en un vehicle d’estructuració del pensament. Són les sensacions percebudes, els moviments realitzats i el reconeixement corporal els que faciliten un coneixement precís de sí mateix/a.
Veiem, per tant, que l’esquema corporal es defineix com el coneixement  i la representació simbòlica global del propi cos. El seu desenvolupament es dur a terme en etapes molt lentes. En condicions normals no arriba a desenvolupar-se de ple fins als 11 o12 anys, tot i que podem dir que és un procés que no es desenvolupa en un sol període sinó al llarg de la vida, adaptant-nos constantment als canvis del nostre cos.
És important treballar-ho ja que una mala estructuració de l’esquema corporal pot portar anomalies que poden incidir en aspectes com:

-    La percepció, ja que el cos és un punt de referència en l’espai. Una mala estructuració de l’esquema corporal pot comportar dificultats en l’escriptura i la lectura.

-    La motricitat. Si existeix algun problema a nivell d’estructuració en el nivell corporal, es pot observar en el nen/a una certa dificultat motriu que pot fer-lo sentir insegur i pot repercutir en els aprenentatges.


Treballem amb l’I. l’ esquema corporal de la cara

Ja fa uns quants dies us vaig presentar l’I., un nen de 6 anys que presenta un retard global que li dificulta l’adquisició dels aprenentatges escolars.
Ens hem adonat que el dibuix de la figura humana que realitza l’I. és força deficitari i no té desenvolupat l’esquema corporal del cos i, més concretament, de la cara. En la seva figura humana no hi ha les parts més importants de la cara ni del cos. Per tant, ens proposem treballar l’esquema corporal de la cara.


 

L’I. desconeix el nom d’algunes parts de la cara: les pestanyes, les galtes, el front, les celles... En algun moment de la sessió arriba a verbalitzar que el cor està a la cara.  No té clar l’esquema corporal de la cara, les parts que la formen, el nom d’aquestes parts...

Primerament ens mirem la cara, observem i verbalitzem les diferents parts.. Les  identifiquem en la nostra cara, les toquem. Després mirem uns dibuixos de cares on hi falten parts. Les ha d’observar, verbalitzar quina part hi falta i dibuixar-ho. Observem dificultats. A part de no conèixer parts concretes de la cara i de no retenir i integrar el vocabulari de la cara treballat (la memòria és molt baixa), també té dificultats per veure la diferència entre dos dibuixos (una cara amb totes les parts i una altra cara que hi falta alguna part). Per exemple: entre un dibuix d’una cara completa i una cara on hi falten els ulls no hi veu la diferència. Li costa veure en el dibuix quina part falta.
                                                        

Finalment ens dibuixa la seva cara.  
Al llarg del treball de l’esquema corporal de la cara veiem que el dibuix de la figura humana  (la part de la cara) ha millorat. Tot i la poca retenció i integració del nom de les parts és capaç de reconèixer, identificar i dibuixar més elements de la cara que no feia.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada