La importància de l’esquema corporal
El reconeixement del propi cos i els seus
membres és de gran importància ja que la imatge que tenim de nosaltres mateixos
i del nostre cos, a més a més de les representacions mentals que es generen en
la nostra ment, ens permetrà representar-nos en els diferents estímuls
sensorials. El desenvolupament de l’esquema corporal es va transformant
ja des de ben petits. Reconèixer el propi esquema corporal, anomenar les
parts, la dimensió que aquestes tenen, sentir-les, tocar-les,
visualitzar-les... és de vital importància per un bon reconeixement de la
imatge corporal.
Pel nen/a el seu cos és el canal més adequat
de comunicació amb l’exterior. El cos
es converteix així en un vehicle d’estructuració del pensament. Són les
sensacions percebudes, els moviments realitzats i el reconeixement corporal els
que faciliten un coneixement precís de sí mateix/a.
Veiem, per tant, que l’esquema
corporal es defineix com el coneixement
i la representació simbòlica global del propi cos. El seu
desenvolupament es dur a terme en etapes molt lentes. En condicions normals no
arriba a desenvolupar-se de ple fins als 11 o12 anys, tot i que podem dir que és un procés que no es desenvolupa en
un sol període sinó al llarg de la vida, adaptant-nos constantment als canvis del nostre
cos.
És important treballar-ho ja que una
mala estructuració de l’esquema corporal pot portar anomalies que poden incidir
en aspectes com:
- La percepció, ja que el cos és un
punt de referència en l’espai. Una mala estructuració de l’esquema
corporal pot comportar dificultats en l’escriptura i la
lectura.
- La motricitat. Si existeix algun
problema a nivell d’estructuració en el nivell corporal, es pot observar en el
nen/a una certa dificultat motriu que pot fer-lo sentir insegur i pot
repercutir en els aprenentatges.
Treballem amb l’I. l’ esquema corporal de la cara
Ja fa uns quants dies us vaig presentar
l’I., un nen de 6 anys que presenta un retard global que li dificulta
l’adquisició dels aprenentatges escolars.
Ens hem adonat que el dibuix de la figura humana que realitza l’I. és
força deficitari i no té desenvolupat l’esquema corporal del cos i, més concretament, de la cara. En la seva figura humana no hi ha les parts més importants de la
cara ni del cos. Per tant, ens proposem treballar l’esquema corporal de la
cara.
L’I. desconeix el nom d’algunes parts de la cara: les pestanyes, les
galtes, el front, les celles... En algun moment de la sessió arriba a
verbalitzar que el cor està a la cara.
No té clar l’esquema corporal de la cara, les parts que la formen, el
nom d’aquestes parts...
Primerament ens mirem la cara, observem i verbalitzem les diferents
parts.. Les identifiquem en la nostra
cara, les toquem. Després mirem uns dibuixos de cares on hi falten parts. Les
ha d’observar, verbalitzar quina part hi falta i dibuixar-ho. Observem
dificultats. A part de no conèixer parts concretes de la cara i de no retenir i
integrar el vocabulari de la cara treballat (la memòria és molt baixa), també té
dificultats per veure la diferència entre dos dibuixos (una cara amb totes les
parts i una altra cara que hi falta alguna part). Per exemple: entre un dibuix
d’una cara completa i una cara on hi falten els ulls no hi veu la diferència.
Li costa veure en el dibuix quina part falta.
Finalment ens dibuixa la seva cara.
Al llarg del treball de l’esquema corporal de la cara veiem que el
dibuix de la figura humana (la part de la cara) ha millorat. Tot i la poca retenció i
integració del nom de les parts és capaç de reconèixer, identificar i dibuixar més elements
de la cara que no feia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada