FASE I DEL PROJECTE

FASE 1 :  Avaluació psicopedagògica dels alumnes     DATA:  març-abril 2013                       HORES: 12 hores

Objectius: Realitzar una avaluació psicopedagògica dels nens. Destinataris: Grupet d’alumnes amb dificultats en l’adquisició del llenguatge, entre altres.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Valoració psicopedagògica: valoració de les capacitats cognitives i valoració lingüística, tant de la parla com del llenguatge dels alumnes. Recull d’informació que pot oferir l’escola, l’EAP, la família, el CSMIJ, el CDIAP... sobre les necessitats que presenten els diferents alumnes i com es desenvolupen en els diferents contextos, tant familiar com escolar.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Diferents proves d’avaluació psicopedagògica: WISC-IV, K·ABC,  T.A.L.E.C., Dibuixos projectius... Observació directa dels alumnes. Entrevista amb les famílies, amb els alumnes, amb els mestres. Informes: escolars, de l’EAP, del CDIAP, del CSMIJ...

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Es tractarà de fer una avaluació inicial per conèixer les capacitats cognitives dels alumnes, valorar el comportament lingüístic d’aquests alumnes i conèixer altres dificultats associades que puguin presentar. Valoraré, amb l’ajuda de la psicopedagoga, tots els aspectes esmentats, tenint en compte les diferències individuals de cada alumne i a partir de tota la informació que pugui recollir i tenir a l’abast.

CONEIXEM ELS CASOS

Alumne  R. D. (6 anys):  Trastorn del desenvolupament de la parla i del llenguatge sense especificació i Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

RECULL D’INFORMACIÓ I DIAGNOSI

INFORMACIÓ DEL CSMIJ:

Motiu de consulta: nen inquiet. Des dels 2 anys va a la seva, no atén les ordres. Té moltes rabietes  quan ha de marxar del parc, quan va a comprar, …Li professora diu que li manca atenció.Té mestra de suport dins l’aula (P-5) perquè sense guia no treballa, s’aixeca, molesta als companys. És un nen impulsiu quan s’avorreix o està cansat, pega, molesta  als companys…

Antecedents personals: Ja era un bebe nerviós, fins i tot a l’hora de mamar. Les primeres paraules van ser als vuit mesos. Als 2 anys parlava poc, senyalava, pegava als iguals, tirava objetces sovint… Des de la llar es va aconsellar derivar al CDIAP de la zona. Hi ha anat fins als 6 anys.  Va començara anar a la llar als 2 anys. És un nen sociable però  impulsiu. El control d’esfínters diurn va ser als 3 anys, l’enuresis nocturna fins els 4-5 anys.  A nivell diurn és variable: hi ha mesos que no se li escapa i mesos que casi cada dia. Actualment están pendents de valoració pediàtrica per aquest tema. No existeixen antecedents familiars importants.

Exploració psicopatològica inicial (CSMIJ): Aspecte físic: aparença saludable. Conducta explícita: hiperactiu. Actitud i contacte: adequat. Consciènica normal. Orientació: temps normal, espai normal.Autopsíquica normal, alopsíquica normal. Memòria conservada. Atenció i concentració disuminueix. Llenguatge: to elevat. Humor o estat d’ànim: eufòria. Afectivitat conservada Ansietat i fobias: ansietat. Percepció: sense alteracions. Trastorn del son: sense alteracions. Trastorns de l’alimentació: sense alteracions. Control d’impulsos i conducta: impulsivitat.

Sessió de joc: A nivel expressiu s’aprecia tartamudeig en la pronunciació de l’inici o final de la paraula. La seva atenció és dispersa. Explora les joguines pero el nivel de contingut simbòlic és molt rudimentari. No acaba de construir cap seqüència lúdica perquè aviat perd l’interès i va a buscar d’altres  joguines. Intenta jugar amb el lego però sobre construccions que ja estan iniciades. No les manipula amb habilitat i ho fa amb precipitació. Demana ajuda perquè se li desmonten, es frusta ràpidament. No  intenta fer-ho ell primer. No hi ha discurs clarament organitzat. Cal intentar intuir primer el que et vol dir i llavors ajudar-lo a donar estructura al seu discurs.

Evolució: és un nen que presenta un trastorn del llenguatge i s’associa sintomatologia compatible amb TDAH. Es realitza un protocol d’estudi per confirmar aquest últim diagnòstic.

Valoració neuropsicològica: bona col•laboracio tot i que 2 vegades pregunta si falta molt per acabar. Quequeig: Dificultats d’expressió verbal, li costa construir frases relativament complexes.

La valoració neuropsicológica aplicada dins del protocol PAE-TDAH ens permet objectivar el funcionament cognitiu, tant a nivel general mitjançant la proba K-BIT, com a nivell específic amb els subtest del WISC-IV relacionats amb l’atenció i la concentració.

Es realitzen les escales Conners 3 per a pares i professors ja que són uns instruments que ens permeten objectivar la presència de símptomes i comportament generalment associats al TDAH, així com altres tipus de trastorns (alteracions emocionals i de conducta).

Entrevista de devolució als pares: hi ha criteris per el diagnòstic de TDAH de tipus mixta, associat al trastorn de llenguatge. Aquest últim des de l’alta del CDIAP està sent abordat per la logopeda i la psicopedagoga(reeducació pedagógica) a nivell priva (Centre SINAPSIS). Els pares diuen que el nivell d’inquietut psicomotiu i impulsivitat és molt interferidor en el dia a dia familiar i escolar. Les conductes impulsives associades a molt baixa tolerància a la frustació es reflexen en conductes més agressives tant cap a als iguals com cap als pares com cap a ell mateix (es pega al cap perquè es dóna compte que no es capaç de controlar-se). Fan demanda d’iniciar medicació, se senten desbordats a pesar de l’abordatge que s’està fent a nivell escolar i del gabinet privat p perquè no pot contenir aquesta impulsivitat. S’inicia pauta amb medicació.Tractament farmacològic: rubifen 5 Mg comprimits, dues vegades al dia.

INFORMACIÓ DE L’ ESCOLA:

Mestra de l’aula de suport: Té un Pla Individualitzat amb una adaptació curricular a l’area de llengua catalana i castellana. En les altres àrees segueix els mateixos continguts que la resta de companys. Assisteix a l’aula de suport on treballa llengua catalana amb material adaptat i a partir dels continguts i objectius prioritzats en el PI. Utilitza un material adaptat  adequat al seu nivel d’aprenentatge que es treballa paral·lelament amb l’aula ordinària. El fet d’assisitr a l’aula de suport permet una atenció més individualitzada que optimitza el procés d’ensenyament – aprenentatge.

La seva actitud va millorant, va controlant la seva impulsivitat i respecta les normes de treball establertes. Se’l veu mes tranquil i alegre. Costa menys reconduir-lo i trobar i acceptar les solucions dels conflictes que poden sorgir. Continua necessitant una persona al seu costat que el pauti i el motivi per seguir treballant.

Llengua catalana: ha fet una evolució positiva en l’aprenentatge de la lectoescriuptura. Coneix les consonants treballades. Amb ajuda és capaç de llegir i escriure paraules curtes. Mostra dificultats en el traç de la lletra lligada tot i que ho va aconseguint. En el llenguatge oral continua mostrant moltes dificultats. A nivell de contingut sap expressar el que vol explicar, iniciar una conversa i expressar les seves vivències. No obstant, hi ha unes disfluències constants que interfereixen el ritme i fan el seu discurs poc entenedor.

Tutora: es nota la medicació. En aquests moments treballa força bé. Tot i així en general sol crear conflictes i agredir als seus companys. En l’àrea de llengua catalana necessita posar més ganes a l’hora de treballar. No s’esforça prou, a diferència d’altres assignatures on mostra més interés. Segons la tutora el R. no té establerts uns hàbits de convivència ni de treball. Quan vol es responsabilitza i obté bons resultats. Pot fer molt més del que fa.

INFORMACIÓ DE L’OBSERVACIÓ EN EL CENTRE SINAPSIS:

li costa venir a treballar. Costa molt que es posi a la feina. Desafia i provoca. El seu llenguatge oral presenta dificultats a nivel discursiu. No té un discurs organitzat. Omet i barreja idees imprescindibles per a la comprensió de l’interlocutor. A més a més presenta un quequeig que fa encara menys entenedor el seu discurs oral. A nivel de lectoescriptura comença a escriure paraules però amb errors (ia, per silla, asa per casa…) Llegeix sil·labejant i amb grans dificultats. Té moltes dificultats per a l’aprenenttage de totes les lletres. No té clara la correspondencia so – grafia de totes les lletres. En la motricitat fina també presenta dificultats.

OBJECTIUS QUE EM PROPOSO TREBALLAR:

- En petit grup, realizar un treball de discurs narratiu per millorar les habilitats narratives orals, a partir de contes, historietes….

- Realitzar un treball de consciència fonològica per ajudar al procés de l’aprenentatge de la lectoescriptura.

-  Treballar l’atenció i la concentració a partir d’activitats específiques.

EL CONTEXT D'INTERVENCIÓ I PROJECTE

Per a poder entendre millor el pla d’intervenció és important poder descriure el context d’intervenció del centre de pràctiques per observar quins són els elements més rellevants que emmarquen el paper i el treball de la psicopedagoga dins d’aquest centre. 

El centre SINAPSIS és un centre de psicologia i psicopedagogia del Baix Penedès que ofereix a la població diferents serveis relacionats amb la psicologia i la psicopedagogia, la sexologia i la logopèdia, l’assessorament, l’escola de pares i la formació. A més a més ofereix serveis de psicomotricitat, fisioteràpia i psiquiatria. S’ofereixen tots aquests serveis amb la finalitat de donar resposta a la persona en la seva globalitat. És un centre on es treballa de forma cooperativa i en col·laboració, en xarxa i tenint present els diferents elements que configuren el sistema on la persona està immersa. S’ofereix atenció tant a infants, adolescents, adults com ancians i s’ofereix prevenció, assessorament, diagnòstic i tractament.

Pel que fa als serveis relacionats amb la psicopedagogia s’ofereixen tractaments en les alteracions del procés lecto-escriptor, estratègies d’aprenentatge, atenció a la diversitat (dificultats d’aprenentatge, atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials…), pautes educatives, estimulació de les capacitats bàsiques (memòria, atenció, raonament...),  orientació acadèmica i professional, treball de l’autoestima  i motivació personal,  directament dirigit als alumnes que presenten dificultats d’aquest tipus així com assessorament als equips docents  i a les famílies per poder donar resposta a les necessitats que presenta l’alumne en concret. A més a més des del centre s’ofereix assessorament a les famílies, centre educatius  i sanitaris, AMPAs i residències geriàtriques, tot oferint estratègies, recursos i elements de reflexió per a poder modificar o millorar una situació concreta.

El centre SINAPSIS, tot i no emmarcar-se dins el sistema educatiu, posseeix una clara dimensió contextual, social i col·laborativa. Per tant, la intervenció de la psicopedagoga es desenvolupa d’acord a aquestes característiques i tenint en compte les característiques de la intencionalitat i l’anàlisi de la pràctica educativa per entendre els processos que expliquen l’aprenentatge. Per tant, som conscients que la intencionalitat educativa es plasma en el subministrament d’ajusts educatius al llarg del procés d’ensenyament – aprenentatge per aconseguir els fins educatius. Ajuts, que, en aquest cas, la psicopedagoga del centre de pràctiques ofereix a l’alumne (de manera directa treballant amb ell/a), a l’equip docent  (fent coordinacions per establir els ajust necessaris per atendre les necessitats específiques de l’alumne i aportant els coneixements específics com a professional) i a les famílies (per ajudar-les a adaptar-se també a aquestes necessitats educatives dels seus fills/es).

En aquest cas, la psicopedagoga del centre SINAPSIS, col·laborativament amb els Serveis i agents educatius, ajuda, des del seu àmbit d’intervenció que se situa fora del centre escolar, a assolir les intencions educatives, tot aportant el coneixement professional educatiu i específic útil per a intervenir, de manera individual, amb l’alumne que presenta dificultats per assolir els objectius educatius. Podríem considerar el treball de la psicopedagoga també com una tasca de construcció de contextos d’intervenció col·laborativa específics, fora del centre escolar, adequats per a tractar cada cas o problemàtica, en un moment determinat  de la intervenció global.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Disseny d’un programa d’intervenció dirigit a un grup d’alumnes amb retard en l’adquisició del llenguatge, als seus docents i a les seves famílies.

El meu pla d’intervenció/d’actuació que estic duent a terme al centre privat SINAPSIS gira al voltant dels casos d’uns nens amb dificultats en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, entre altres dificultats. Són un grupet de nens d’entre 5 i 7 anys que presenten un retard  en l’adquisició del llenguatge oral i, conseqüentment, en el llenguatge escrit. Es veuen afectats varis components del llenguatge: la fonologia, la morfosintaxis, la semàntica...  Totes aquestes dificultats lingüístiques els dificulten l’aprenentatge dels continguts escolars, sobretot l’aprenentatge de la lectoescriptura. 

La meva proposta d’intervenció es concreta en diverses fases i objectius:

-           -         Fase1: AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DELS ALUMNES

           Fer una avaluació psicopedagògica dels nens que inclogui una avaluació cognitiva per valorar les seves capacitats i determinar que les dificultats lingüístiques no vénen donades per una baixa capacitat cognitiva. L’avaluació també inclou una avaluació inicial detallada del llenguatge que tenen per tal de determinar-ne les dificultats i observar quins són els aspectes més rellevants que cal treballar.

-          Fase 2: EL PROGRAMA D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA

Dissenyar, desenvolupar i valorar un programa d’intervenció dirigit a aquests nens per treballar algun aspecte concret del seu llenguatge que hauré triat d’acord als resultats de la valoració lingüística que haurem fet. És a dir, la primera valoració lingüística ens servirà per conèixer les característiques del llenguatge que presenten, observar-hi les mancances i determinar els aspectes que treballarem en la intervenció directa.

-          Fase 3: TREBALL AMB LES FAMÍLIES

Realitzar una coordinació sistemàtica amb les famílies per anar pautant els aspectes a treballar i recolzar des de casa per tal d’ajudar als nens a generalitzar allò que treballem. Aquestes coordinacions també ens serviran per anar fent el seguiment i la valoració de l’evolució del seus fills. Per altra part, realitzarem sessions d’escola de pares per a aquestes famílies perquè puguin compartir dubtes, pors i maneres d’ajudar als seus fills.

-          Fase 4: ASSESSORAMENT AL CENTRE EDUCATIU

Realitzar un assessorament, conjuntament amb el professional de l’EAP que és qui farà el seguiment de l’alumne a l’escola, amb els diferents professionals del centre educatiu, responsables de tirar endavant la resposta educativa d’aquests alumnes, per parlar sobre quines estratègies poden utilitzar per ajudar-los a desenvolupar el llenguatge. És a dir, assessorar sobre quines estratègies  i mesures d’atenció a la diversitat poden prendre i utilitzar des de l’aula/l’escola per ajudar als alumnes a desenvolupar el llenguatge i poder accedir, d’aquesta manera, als continguts curriculars.

-          Fase 5: VALORACIÓ LINGÜÍSTICA FINAL

Finalment, un cop realitzat el programa d’intervenció, tornaré a fer una valoració lingüística final per determinar i conèixer  l’evolució en el llenguatge d’aquest grupet de nens.

PROVES D'AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Continuem amb més proves d’avaluació psicopedagògica. En aquesta entrada parlaré de dues proves: el D2 (test d’atenció) i el CECAD (Qüestionari educatiu clínic: ansietat i depressió).

D2.  Test d’atenció

Autor: Rolf Brickenkamp

El test d’Atenció D2 és una prova que tracta de conèixer la capacitat de concentració en una tasca determinada. És d’aplicació tant individual com col·lectiva i té una duració variable, entre 8 i 10 minuts, incloses les instruccions prèvies. Tot i això hi ha un temps limitat de 20 segons per l’execució de cada una de les 14 fileres del test. Va dirigit a nens/es, adolescents i adults.

En l’avaluació psicopedagògica no només són necessàries i útils les proves de capacitats generals com el WISC- IV, que ja vam veure, sinó també altres instruments que tinguin com a objectiu la mesura de processos bàsics necessaris per tenir èxit davant de tasques complexes. Aquests processos bàsics han estat denominats amb termes com : atenció, concentració mental, esforç o control atencional.

El D2 és un test que vol mesurar aquests processos bàsics. El test D2 és una mesura de l’atenció selectiva i la concentració mental i suposa una activitat de concentració respecte a estímuls visuals. Una bona concentració requereix un funcionament adequat de la motivació i del control de l’atenció. Aquests dos aspectes, aplicats al D2, es reflecteixen en tres components de la conducta atencional:

-      La velocitat o quantitat de treball, és a dir, el número d’estímuls que s’han processat durant un determinat temps (un aspecte de la motivació o intensitat d’atenció)

-      La qualitat del treball, això és el grau de precisió que està inversament relacionat amb la tasca d’errors (un aspecte del control de l’atenció)

-        La relació entre la velocitat i la precisió de l’actuació, el que permet establir conclusions tant sobre el comportament com sobre el grau d’activitat, la estabilitat i la consistència, el cansament i l’eficàcia de la inhibició atencional.

El D2 s’ha mostrat útil en la investigació bàsica però les dades també suggereixen que pot ser útil també en un ampli rang d’aplicacions pràctiques, especialment en els camps clínics, industrial i educatiu.

Com hem dit, és un test de temps limitat per mesurar l’atenció selectiva. El test mesura la velocitat de processament, el seguiment d’unes instruccions i la bona execució en una tasca de discriminació d’estímuls visuals similars i que, per tant, permeten l’estimació de l’atenció i la concentració d’una persona de 8 a 60 anys d’edat.

La tasca del subjecte és revisar atentament, d’esquerra a dreta, el contingut de cada línia i marcar totes les lletres /d/ que tinguin dues petites ratlles (les dues ratlles a dalt, les dues ratlles a baix o una a dalt i una a baix). En cada línia el subjecte disposa de 20 segons per a realitzar la tasca.

 

 

 

CECAD. Qüestionari educatiu clínic: ansietat i depressió)

L. Lozano

E. Garcia

L.M. Lozano

Aquesta prova és d’aplicació individual i col·lectiva. Té una duració variable, entre 10 i 20 minuts i es pot utilitzar a partir dels 7 anys. Va dirigida a nens, adolescents, joves i adults. La finalitat d’aquesta prova és fer una avaluació global de l’ansietat i la depressió, junt a quatre aspectes clínics relacionats: la inutilitat, la irritabilitat, els pensaments automàtics (problemes de pensament) i els símptomes psicofisiològics.

El CECAD és un qüestionari de 50 ítems dirigit a avaluar els trastorns internalitzats o trastorns de l’emoció com la depressió i l’ansietat. Per oposició existeixen els trastorns externalitzats o trastorns de la conducta, com són el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) o el trastorn desafiant o oposicionista.

Cal tenir clara la importància que tenen els trastorns afectius en el desenvolupament infantil  i juvenil. L’ansietat és, per exemple, el trastorn emocional infantil més freqüent. El CECAD avalua l’existència dels dos trastorns emocionals més freqüents: ansietat i depressió. S’avalua seguint els criteris del DSM- IV (APA, 1994)

 

 

L'ESQUEMA CORPORAL

La importància de l’esquema corporal

El reconeixement del propi cos i els seus membres és de gran importància ja que la imatge que tenim de nosaltres mateixos i del nostre cos, a més a més de les representacions mentals que es generen en la nostra ment, ens permetrà representar-nos en els diferents estímuls sensorials. El desenvolupament de l’esquema corporal es va transformant ja des de ben petits. Reconèixer el propi esquema corporal, anomenar les parts, la dimensió que aquestes tenen, sentir-les, tocar-les, visualitzar-les... és de vital importància per un bon reconeixement de la imatge corporal.

Pel nen/a el seu cos és el canal més adequat de comunicació amb l’exterior.  El cos es converteix així en un vehicle d’estructuració del pensament. Són les sensacions percebudes, els moviments realitzats i el reconeixement corporal els que faciliten un coneixement precís de sí mateix/a.

Veiem, per tant, que l’esquema corporal es defineix com el coneixement  i la representació simbòlica global del propi cos. El seu desenvolupament es dur a terme en etapes molt lentes. En condicions normals no arriba a desenvolupar-se de ple fins als 11 o12 anys, tot i que podem dir que és un procés que no es desenvolupa en un sol període sinó al llarg de la vida, adaptant-nos constantment als canvis del nostre cos.

És important treballar-ho ja que una mala estructuració de l’esquema corporal pot portar anomalies que poden incidir en aspectes com:

-    La percepció, ja que el cos és un punt de referència en l’espai. Una mala estructuració de l’esquema corporal pot comportar dificultats en l’escriptura i la lectura.

-    La motricitat. Si existeix algun problema a nivell d’estructuració en el nivell corporal, es pot observar en el nen/a una certa dificultat motriu que pot fer-lo sentir insegur i pot repercutir en els aprenentatges.

Treballem amb l’I. l’ esquema corporal de la cara

Ja fa uns quants dies us vaig presentar l’I., un nen de 6 anys que presenta un retard global que li dificulta l’adquisició dels aprenentatges escolars.

Ens hem adonat que el dibuix de la figura humana que realitza l’I. és força deficitari i no té desenvolupat l’esquema corporal del cos i, més concretament, de la cara. En la seva figura humana no hi ha les parts més importants de la cara ni del cos. Per tant, ens proposem treballar l’esquema corporal de la cara.

 

L’I. desconeix el nom d’algunes parts de la cara: les pestanyes, les galtes, el front, les celles... En algun moment de la sessió arriba a verbalitzar que el cor està a la cara.  No té clar l’esquema corporal de la cara, les parts que la formen, el nom d’aquestes parts...

Primerament ens mirem la cara, observem i verbalitzem les diferents parts.. Les  identifiquem en la nostra cara, les toquem. Després mirem uns dibuixos de cares on hi falten parts. Les ha d’observar, verbalitzar quina part hi falta i dibuixar-ho. Observem dificultats. A part de no conèixer parts concretes de la cara i de no retenir i integrar el vocabulari de la cara treballat (la memòria és molt baixa), també té dificultats per veure la diferència entre dos dibuixos (una cara amb totes les parts i una altra cara que hi falta alguna part). Per exemple: entre un dibuix d’una cara completa i una cara on hi falten els ulls no hi veu la diferència. Li costa veure en el dibuix quina part falta.

                                                        

Finalment ens dibuixa la seva cara.  

Al llarg del treball de l’esquema corporal de la cara veiem que el dibuix de la figura humana  (la part de la cara) ha millorat. Tot i la poca retenció i integració del nom de les parts és capaç de reconèixer, identificar i dibuixar més elements de la cara que no feia.